El violí d’Auschwitz
ANGLADA, MARIA ÀNGELS (1996), El violí d’Auschwitz, ed. Labutxaca, Edicions 62.
Durant la segona guerra mundial van ser apareixent camps de concentració i de treball on els Alemanys es desfeien dels jueus i gitanos, pensant que eren inferiors a ells. Aquesta novel·la parla d’un home anomenat Daniel que és reclutat en el camp de concetració d'Auschwitz. Per a salvar la seua vida, diu que és lutier i açò fa que siga sotmés a una prova, amb la possibilitat que, si tot ix bé, isca viu . haurà de construir un violí amb un so perfecte. Ací Maria Ángels Anglada ens transporta al segle XX i ens ensenya les condicions de vida dels jueus en eixa època.
Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999) Va estudiar traducció i es va licenciar en filología en la universitat de Barcelona, va escriure diverses novel·les de diversos gèneres: poesia, narrativa, crítica literària i assaig literari. Entre les seues obres destaquen: Les closes, novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 1978, No em dic Laura (1981), L'agent del rei (1991) i Quadern d'Arm (1997). La seua passió per la música li va inspirar en aquesta obra.
L'obra comença amb Climent, un home que a l'acabar un concert es fixa en una violinista i en el seu violí. Aquesta dona s'anomena Regina i nota l'interés de Climent pel seu instrument, llavors li fa arribar unes cartes per mitjà d'una companya d'este abans anar-se'n en les que parla de la vida de Daniel en el camp de concentració d'Auschwitz. Daniel era un fuster que treballava en el camp de concentració amb molts altres hòmes en condicions infrahumanes. Un dia es va organitzar un concert en la casa del cap i un violinista va tocar malament per culpa del seu violí. Quan se l'anaven a portar per a matar-ho, Daniel s'atrevix a dir que no havia sigut la seua culpa, sinó que el violí estava trencat. Aleshores el cap li encomana la funció que ho arregle i que tinga un so perfecte i és quan Daniel es dóna compte que la seua vida depenia d'aquell violí. Pels matins es dedicava a la construcció del violí i a les vesprades treballava en la fàbrica amb els altres. Un dels dies apareix Freund, un antic conegut de Daniel, i li diu que la seua amada Eva està bé i que la seua xicoteta neboda Regina era lliure, la qual cosa fa que Daniel s'alegre moltíssim. Quan acaba el violí, organitzen un altre concert i tots es queden impressionats. Un oficial de la Wermacht ajuda a Bronislaw a eixir del camp de concentración. És al final del llibre quan ens assabentem de que les coses del cap van ser subastades i un amic de Regina li va comprar el violí que havia fabricat son pare. Si, Daniel va acollir la seua neboda com a filla legal junt amb Eva. També ens assabentem de que Daniel va aconseguir eixir d'allí, i als mesos va morir. El final del llibre és la part més interessant.
La història està escrita en huit capítols, i en quasi tots ells, el narrador és una persona diferent. Els capítols estan separats per normes, informes sobre les condicions dels jueus, horaris, cartes dels generals de la SS i per cites d'escriptors com per exemple Agustí Bartra, Dant, Iannis Ritses, Josep Carner, Virgili, entre altres... L'obra està escrita en temps retroespectiu, ja que comença en el 1991 i a través d'unes cartes s'evoca l'any 1942, la gran part de la història és un flahback i també hi ha usos de la tècnica de tractament de temps narratiu, el·lipsi, en els que s'eliminen períodes de temps que no són del tot importants i així es controla la velocitat de la història. El primer capítol està narrat en primera persona d’una manera subjectiva per Climent i després comenta a ser narrador-editor, explicant els fets ocorreguts en el passat a través d'unes cartes. A partir d'ací, la història de Daniel està narrada en tercera persona en un punt de vista omniscient per a veure el que diuen i pensen els personatges. La novel·la és oberta perquè no seguix l'estructura de principi, nuc i desenllaç, sinó que té talls en el temps i deixa un final una mica incert. L'estructura de la trama és concèntrica i oberta perquè els elements de la història giren entorn d'un nucli principal, en aquest lloc, el camp de treball d’Auschiwtz y la construcción d’un instrument, però no es troben en una conclusió.
Els personatges principals són Daniel i Branislaw, són personatges rodons perquè evolucionen al llarg de la narració, encara que en mi opinió, crec que Maria Àngels Anglada ha escrit esta obra de manera que cada lector pot interpretar a un personatge principal diferent, Personatges secundaris, poden ser Climent, el que en el present llig la vida de Daniel i Branislaw, Regina, la neboda-filla de Daniel, el Dr. Rascher, el general Sauckel, el company Freund, Ingrid... Sauckel i Rascher per exemple, són personatges plans perquè tenen una caracterització esquemàtica. Un exemple de personatge col·lectiu són “Els Porcs” Així són cridats pels jueus, els soldats i generals de la SS.
La història comença a Cracòvia amb Cliement, i quan este comença a llegir la història de Daniel, ens transladem al camp de concentració d'Auschwitz. Els temes principals que s'emboliquen en esta novel·la són la supervivència, la música i l'amistat, transmetent esperança per l'art i la bondat. El que té d'interessant la novel·la, és que hi ha xicotetes trames i relacions que només es descobrixen al final del llibre. El seu genere narratiu és una novel·la, té narrador, temps, espai, estructura... i és considerada una novel·la realista i històrica ja que té com a objectiu portar a l'autor a un lloc concret recreant fets reals.
Per a acabar, personalment crec que és una bona novel·la, és interessant que tinga alteracions en el temps, que deixe importants dades per al final, però pense que l'estructura és una mica complicada. És una història completa i no m'ha desagradat del tot treballar amb ella.
Marta Rocher López, 4ºESO E, IES Francisco Figeuras Pacheco.
Gracies, m'ha ajudat molt.
ResponderEliminar:)